I després de l’ictus...què?

Abordatge des de teràpia ocupacional en el procés de neurorehabilitació

26/11/2018

A causa d’un Ictus, tinc dificultats per caminar i problemes en la mobilitat de la meva mà dreta. Vaig deixar de sortir sol de casa per por a caure i fer activitats senzilles com vestir-me, dutxar-me o cuinar van resultar ser molt més difícils.

Fins llavors, treballava en una oficina, feia natació i anava al gimnàs. Però la meva autonomia es va veure reduïda i necessitava ajuda per a realitzar algunes activitats que, en el dia a dia, quan no tens cap limitació no tenen importància, però quan la teva vida fa un canvi tan radical comencen a prendre rellevància. Havia de lluitar contra la inestabilitat, la tremolor, la falta de coordinació i la manca de força en la mà.

Després d’una rehabilitació intensiva el meu metge em va recomanar seguir amb el tractament i va ser quan vaig començar a Neurolleida

Tot va començar amb una valoració inicial, en la que va detectar una sèrie de dificultats que limitaven les meves activitats en la vida diària. Per aquest motiu vaig començar intervenció amb Teràpia Ocupacional, una disciplina que era totalment desconeguda per a mi.


Per aconseguir arribar a ser autònom era necessari treballar la mà afectada. El tractament consistia en aprendre noves tècniques per a realitzar activitats que, a priori, resulten molt senzilles, com botonar-me les camises, lligar-me els cordons, o posar-me una jaqueta. Tasques que per mi requerien un gran esforç, ja que la coordinació em suposava un repte cada dia. A més, gràcies a la terapeuta ocupacional vaig aprendre a trobar noves aficions i formes d’ocupar el temps.

En l’actualitat continuo amb el tractament a NeuroLleida, i amb la teràpia ocupacional estic aconseguint:

  • Millorar el control del moviment dels dits.
  • Surtir sol de casa i continuar fent esport. La natació per exemple, forma part del meu procés de rehabilitació.
  • Les meves habilitats per a utilitzar correctament l’ordinador, van millorant amb el temps.

Encara estic en plena adaptació a aquesta nova situació, però he après que sigui quin sigui l’escenari que em toqui viure, he de lluitar i no deixar-me emportar per la desgana, adonar-me que la vida continua i que puc fer moltes més coses de les que em crec capaç.


El meu objectiu final no és tornar a tenir la vida que tenia abans de la malaltia, però sí aconseguir petits canvis, però que són molt importants per a mi, al recuperar l’autonomia perduda amb l’ajuda de la Terapeuta Ocupacional.