NEUROLLEIDA Associacions Lleida Lleida
NEUROLLEIDA Associacions Lleida Lleida
NEUROLLEIDA Associacions Lleida Lleida
NEUROLLEIDA Associacions Lleida Lleida

Els mals hàbits orofacials i la seva relació amb el desenvolupament de les funcions orofacials: deglució, masticació, respiració i parla.

05/05/2021

Els mals hàbits orals (MHO) adquirits des de la infància poden ser la causa de moltes de les anomalies que trobem als òrgans bucofonatoris: llavis, dents, paladar, maxil·lar, etc.

¿Què són el mals hàbits orals?

Entenem com a hàbit la repetició d’un acte, que comença sent conscient fins que es torna inconscient. Aquests hàbits poden repercutir de forma positiva o negativa en el nostre cos.

De la mateixa manera, quan parlem dels hàbits orals, n’hi ha favorables i de desfavorables. Es tracta de costums que tenen a veure amb els nostres òrgans bucofonatoris. Per exemple, adquirir l’hàbit de respirar pel nas o pel contrari instaurar l’hàbit de respirar per la boca. El primer serà un bon hàbit pel desenvolupament de les diferents estructures. En canvi, si la respiració habitua a ser per la boca, estarem parlant d’un MHO, ja que aquest repercutirà de forma negativa en diferents òrgans i estructures com el paladar, la llengua, els llavis, etc.

Els mals hàbits orals poden alterar l’estructura, el funcionament i l’estètica facial de la persona que els adquireix, ja que aquests interfereixen en el creixement i desenvolupament craniofacial.


¿Com podem detectar els MHO?

Us parlarem dels mals hàbits orals que trobem més sovint. Aquests es classifiquen en: hàbits per interposició, per succió, onicofàgia o respiració oral.

1) Interposició lingual, labial i/o d’objectes.
Parlem d’interposició lingual, quan trobem la llengua col·locada en una posició baixa i entre les arcades dentals. La posició correcta de la llengua és als alvèols, és a dir, a les “arruguetes” que hi ha darrera de les dents de dalt.

També parlarem d’un MHO quan el nen o nena té el costum de posar-se coses a la boca com poden ser el llapis, la roba (les mànigues o el coll del jersei, la manteta, etc.), així com l'abús de xumets i/o biberons, etc.

IMPORTANT!!! Aquests MHO tenen conseqüències negatives, el fet de que la llengua no estigui col·locada al seu lloc, pot ocasionar alteracions en el desenvolupament de les peces dentals, del maxil·lar i d’altres estructures com el paladar. Això repercutirà en el desenvolupament de les funcions, amb probabilitat de presentar deglució disfuncional (atípica) i freqüentment alteracions en la parla, per la producció de sons com la /s/, /t/ i la /d/, entre d’altres.
2) Succió digital i/o d’objectes.
La succió és el mecanisme mitjançant el qual, els infants, es nodreixen, però també amb el que interaccionen amb el medi i l’exploren. Amb l’aparició de les dents, és va canviant aquesta funció, per la masticació i aquest hàbit ha de desaparèixer. Primer desapareixerà la succió no nutritiva i més endavant la relacionada amb l’alimentació, si no estarem parlant d’un MHO.

IMPORTANT!!! La succió de dits, xumets, llavis o altres objectes, més enllà de l’any de vida del nen o la nena, faran que la llengua es posicioni baixa i avançada i alterarà l’equilibri muscular de les estructures, així com alterarà també la forma del paladar, ocasionant un paladar alt i estret. A més la succió crea pressions intraorals que també afecten al desenvolupament i creixement.
3) Onicofàgia.
O el que és el mateix, mossegar les ungles, fa que la mandíbula s’anterioritzi, aquest acte repercuteix sobretot en el desenvolupament de l’articulació temporo-mandibular (ATM).
4) Respiració oral
També serà un MHO quan observem que el nen respira per la boca de forma continuada. Per poder respirar per la boca, serà necessari que aquesta es mantingui oberta, si la boca està oberta els llavis no estan complint amb la seva funció de segellat i tots els músculs del voltant, tampoc fan la seva funció. Si respirem per la boca, també es torna impossible mantenir la llengua a les “arruguetes” de les que parlàvem abans.

Aquest hàbit es pot instaurar per diferents motius com: obstruccions nasals recurrents, desviament de l’envà nasal, carnots o amígdales molt grans.

Degut a la gran repercussió i impacte que tenen els MHO sobre el futur desenvolupament de la deglució, la masticació, la parla i la respiració, és important poder detectar-los a temps quan apareixen, abans de que aquests modifiquin l’estructura òssia i muscular i com a conseqüència s’alterin les funcions (deglució, parla, respiració, etc.).
Cal tenir present que quan hi ha una alteració de la funció deguda a un MHO, és imprescindible modificar l’hàbit per poder millorar la funció.


El logopeda, mitjançant la teràpia miofuncional és l’encarregat de la prevenció, l’avaluació, la detecció i el tractament d’aquestes disfuncions.

Sandra Almirón Sánchez
Logopeda
Nº col. 50201


Bibliografia:

Villanueva, P. (2014). Detección de malos hábitos orales: ¿cómo evaluar?. En: Susanibar F, Marchesan I, Parra D, Dioses A. Tratado de evaluación de motricidad orofacial y áreas afines. Madrid: Editorial EOS Korb L, Rodrigues R, De Lucas G, Berretin-Felix G. Tratamiento fonoaudiológico en casos ortodónticos. En: Moya M, Susanibar F, Valdés C. Evaluación e intervención logopédica en motricidad orofacial y áreas afines. Madrid: Editorial GiuntiEOS; 2019.