Impacte sobre les funcions cognitives en pacients recuperats de COVID-19

COVID-19 és el nom que s'ha donat a la malaltia causada per la Síndrome Respiratòria Aguda Greu Coronavirus-2 (SARS-CoV-2). Tot i que inicialment s'havia pensat que era una malaltia que afectava estrictament a les vies respiratòries superiors, l'evidència acumulada ens ho ha desmentit, i sabem que en realitat pot causar una resposta inflamatòria i dany en múltiples sistemes d'òrgans, entre ells el cervell.

El dany al cervell es pot produir per una doble via, una via directa (el virus ha demostrat ser neuroinvasiu, és a dir, és capaç de penetrar en el sistema nerviós central), com una via indirecta, a conseqüència de la cascada inflamatòria i els problemes respiratoris.

A dia d'avui sabem que fins a dos terços dels pacients hospitalitzats per Covid-19 presenten evidències de dany en el sistema nerviós central; predominantment són danys isquèmics, tot i que en alguns casos també danys hemorràgics i ocasionalment encefalítica.

Els símptomes neurològics més freqüents que s'han observat després de la infecció per COVID-19 són: anòsmia (pèrdua de l'olfacte), crisis epilèptiques, ictus, síndromes confusionals, encefalopatia i paràlisi.

Al tractar-se d'una pandèmia en curs actualment, d'aparició recent, resulta molt difícil avaluar el risc de complicacions a curt o llarg termini en la recuperació dels pacients que han passat la infecció per Covid-19. Però sí que disposem de l'experiència prèvia dels efectes d'altres coronavirus similars, com el SARS-Cov1 (Guandong, Xina, any 2002) i el MERS (Orient Mitjà, any 2012). Tots dos coronavirus van provocar un ampli rang de símptomes neurològics en els pacients, incloent encefalopaties, crisis epilèptiques, ictus, afectació de nervis cranials, neuropaties perifèriques i miopaties. I el seguiment d’aquests pacients va evidenciar que van presentar un major risc de símptomes neuropsiquiàtrics i neurocognitius a llarg termini, com depressió, trastorn obsessiu compulsiu, psicosi, malaltia de Parkinson i malaltia d'Alzheimer.

També sabem que el SARS-Cov2, a l'igual que els altres coronavirus, pot romandre dins de les neurones dels pacients que han presentat la infecció sense ser tòxics de manera aguda, de manera que els símptomes es poden manifestar mesos o anys després de la infecció.

És per aquest motiu que volem assenyalar la importància de fer un bon seguiment dels pacients que han passat la infecció de Covid-19, i estar molt atents a les queixes cognitives que puguin presentar, com problemes de memòria, d'atenció o d'alentiment cognitiva. En aquests casos, seria altament recomanable que a aquests pacients se'ls puguin realitzar una exploració neuropsicològica a el cap d'uns mesos de l'alta hospitalària, i que en el cas que es confirmi un dèficit cognitiu en aquests pacients seria molt important que puguin rebre tractament neuropsicològic amb l'objectiu de restaurar els seus nivells basals de capacitat cognitiva i reduir el risc de desenvolupar posteriorment deteriorament cognitiu.

Mentrestant, es van afegint investigacions en la comunitat científica que ens permetran augmentar els nostres coneixements sobre quins són els factors de risc per desenvolupar problemes cognitius deguts a la infecció per COVID-19 i el perfil o perfils d'alteració que és esperable trobar en aquests pacients.

Olga Gelonch
Psicòloga experta en neuropsicologia clínica
Núm. Col. 8319