Com és la recuperació cognitiva en la síndrome post-covid?

Des de l'inici de la pandèmia, diversos grups de recerca han centrat els seus esforços en l'estudi de les repercussions i conseqüències de la COVID-19 a nivell neuropsicològic. La simptomatologia física principal derivada de la infecció per COVID-19 pot incloure dificultat per respirar, fatiga, mal de cap i pèrdua del sentit del gust o de l'olfacte. No obstant això, els pacients que pateixen aquest tipus de seqüeles també poden manifestar alteració cognitiva, com per exemple dificultats per concentrar-se, problemes de memòria i alentiment cognitiu. Una gran part dels pacients afectats per SARS-CoV-2 es recuperen de manera espontània setmanes i fins i tot dies després de sofrir la malaltia. No obstant això, s'estima que els símptomes poden romandre en un 10% dels pacients després de la infecció, i això es coneix com COVID persistent o síndrome post-COVID.

SARS-Cov-2 i Cervell

S'ha demostrat que la COVID-19 té un gran impacte en el Sistema Nerviós Central. De fet, aquest virus tendeix a persistir en ell, per la qual cosa és important realitzar un seguiment dels símptomes a llarg termini. A nivell de les estructures cerebrals que s'han relacionat amb la infecció per aquest virus, s'ha identificat que les estructures temporals medials i l'hipocamp es troben afectades en els pacients que presenten símptomes de COVID persistent. Aquest perfil d'afectació es relaciona amb alteracions en la memòria, fonamentalment per dificultats en la consolidació de nova informació. Així mateix, també s'han trobat canvis en el metabolisme cerebral en les regions frontoparietals, la qual cosa justificaria també les alteracions a nivell atencional que presenten aquests pacients.

És important assenyalar que aquesta disfunció cognitiva no té lloc únicament en pacients amb antecedents mèdics previs, sinó que també pot estar present en pacients sense antecedents neurològics, neuropsicològics i neuropsiquiàtrics.

La repercussió en les estructures cerebrals també s'ha fet evident en proves de ressonància magnètica, havent-se constatat una reducció significativa del volum del còrtex cerebral i del gruix en àrees cerebrals relacionades amb tasques de memòria en l'hemisferi esquerre, concretament en l'escorça orbitofrontal lateral, l'ínsula dorsal i el gir parahipocampal. Aquestes alteracions a nivell cerebral s'han identificat no sols en persones amb símptomes greus derivats de la infecció per COVID-19 , sinó també en persones que van experimentar malaltia lleu.

L’alteració cognitiva relacionada amb la síndrome post-COVID pot millorar espontàniament amb el temps, tot i que no sempre és així. Estudis recents han demostrat que encara que la persistència dels símptomes és freqüent en els mesos següents a la infecció, hi ha una tendència a la resolució progressiva d'aquests. De totes maneres, s'ha demostrat que, en la majoria dels casos, es tracta d'una recuperació relativament lenta, ja que aproximadament el 68% dels pacients pateix encara algun símptoma 6 mesos després de la infecció, i el 49% un any després de la infecció.

Tot i que és necessari seguir amb les investigacions actuals per disposar de major evidència, sembla ser que en una bona part dels casos que presenten problemes cognitius derivats de la COVID es produeix una millora progressiva dels símptomes amb el transcurs del temps, encara que amb la presència d'alguns símptomes ondulants.

Amb tota aquesta informació disponible els experts aconsellen la importància de realitzar una avaluació neuropsicològica després de la infecció en aquells pacients amb queixes subjectives que afectin el funcionament cognitiu, així com repetir l'exploració un any després si no s'han apreciat millores significatives en el funcionament diari. En aquests casos, hem de plantejar-nos la rehabilitació neuropsicològica com a eina fonamental per fer front a les seqüeles d'aquesta malaltia, sobretot quan observem una major resistència a la recuperació espontanea, ja que ha demostrat ser de gran utilitat en el tractament dels dèficits cognitiu-emocionals associats a la síndrome post-COVID.

Mónica Cordero Carcedo
Psicòloga General Sanitària
Màster en Neuropsicologia
Núm. Col. 29713