Fisioteràpia després de l’ictus
08/09/2020
Ictus, embòlia, accident cerebrovascular (ACV), qualsevol d’aquests noms fa referència a una alteració en la circulació de la sang que arriba al nostre cervell. Aquestes alteracions poden ser degudes a la ruptura d’un vas sanguini cerebral que origina una hemorràgia (ictus hemorràgic) o bé a un coàgul de sang que obstrueix el pas d’aquesta cap al cervell (ictus isquèmic). En tots dos casos el flux sanguini s’interromp en una determinada àrea del cervell afectant a les neurones d’aquella zona i ocasionant el dany cerebral.
Es calcula que cada any a Espanya unes 130.000 persones pateixen un ictus i es considerada la primera causa de discapacitat en la població adulta. Aproximadament cada 6 minuts es produeix un ictus a Espanya. Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el 40% dels casos d’ictus provoquen seqüeles que dificulten la realització de les activitats quotidianes.
La recuperació després d’un ictus depèn de molts factors i es valora amb un equip multidisciplinar per tal de poder treballar totes aquelles àrees que s’han vist afectades. L’objectiu general de la rehabilitació és minimitzar les seqüeles derivades de l’ictus, així com facilitar la reintegració en les activitats quotidianes i l’entorn social. Consisteix en un procés actiu que requereix de la col·laboració i capacitat d’aprenentatge del pacient i del seu entorn.
Es disposa d’elevada evidència de la capacitat que té el sistema nerviós central per a recuperar-se després d’una lesió; això es gràcies a la seva plasticitat. Per aquest motiu es fonamental començar la teràpia de rehabilitació el més aviat possible, un cop el pacient es troba estable mèdicament.
Es fonamental començar la teràpia de rehabilitació el més aviat possible, un cop el pacient es troba estable mèdicament.”
Des de l’àrea de fisioteràpia el tractament es centra en el deterior motor i funcional, fent especial èmfasi en la recuperació del moviment perdut.
En una primera etapa els objectius es centren en:
- Recuperar la força i resistència muscular
- Evitar rigideses articulars
- Controlar el dolor
- Millorar el control postural
- Recuperar la mobilitat de les extremitats afectades
- Reeducar l’equilibri i la marxa
En fases més avançades de la rehabilitació és important seguir potenciant les capacitats físiques per tal de mantenir-les i treballar a nivell funcional per a guanyar autonomia en el dia a dia.
La intensitat i la qualitat en el tractament de fisioteràpia seran claus per a l’òptima recuperació funcional.
El treball de rehabilitació no s’ha de limitar únicament al que es duu a terme als centres mèdics, sinó que és molt important que s’estableixin rutines de treball adaptades per a realitzar al domicili i mantenir-se actiu.
Ser constant en els tractaments i mantenir-se actiu son factors claus que ajuden a aconseguir millors resultats i guanyar autonomia.
Anna Noguera
Fisioterapeuta de Neurolleida
Num col·legiada 12418
Bibliografia:
Murie-Fernández, M., Irimia, P., Martínez-Vila, E., John Meyer, M., & Teasell, R. (2010). Neurorrehabilitación tras el ictus. Neurologia (Barcelona, Spain), 25(3), 189–196.
Ictus: un problema sociosanitario. Código Ictus. Federación Española del Ictus (FEI). [Consultado 30 de julio 2020] Disponible en: https://bit.ly/2kIWNr6